El passat 25 de Gener vam assistir a la jornada organitzada pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya que tenia per títol: Energies Renovables a Catalunya.
A la jornada es va convidar com a ponents al Sr. Agustí Maure – Director General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya i representants de l’empresa privada (Alstom-Ecotecnia i Endesa).
El que semblava havia de ser una jornada basada en una visió del camp de les energies renovables es va convertir en una bona discussió entre l’administració i l’empresa privada amanida amb el rebuig social que pateix una energia renovable en qüestió: l’energia eòlica.
En resum, energies renovables SÍ, però LLUNY de casa meva. I si pot ser que no es vegin gaire...
Miopia del màrqueting (*)? No ens estem concentrant massa en el producte deixant de banda les necessitats dels consumidors potencials? Com pot ser que les renovables siguin unes energies concebudes com l’energia neta de futur i presentin encara problemes d’introducció en la nostra societat?
I anant una mica més lluny, perquè encara hi ha molta gent que no creu en el seu funcionament?
Potser ha arribat el moment de fer autocrítica i pensar en allò que s’ha fet i s'està fent malament: una cultura del “NO” no apareix "PERQUÈ SÍ" i tampoc és correcte anomenar així la preocupació social pel territori.
A la jornada es va convidar com a ponents al Sr. Agustí Maure – Director General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya i representants de l’empresa privada (Alstom-Ecotecnia i Endesa).
El que semblava havia de ser una jornada basada en una visió del camp de les energies renovables es va convertir en una bona discussió entre l’administració i l’empresa privada amanida amb el rebuig social que pateix una energia renovable en qüestió: l’energia eòlica.
En resum, energies renovables SÍ, però LLUNY de casa meva. I si pot ser que no es vegin gaire...
Miopia del màrqueting (*)? No ens estem concentrant massa en el producte deixant de banda les necessitats dels consumidors potencials? Com pot ser que les renovables siguin unes energies concebudes com l’energia neta de futur i presentin encara problemes d’introducció en la nostra societat?
I anant una mica més lluny, perquè encara hi ha molta gent que no creu en el seu funcionament?
Potser ha arribat el moment de fer autocrítica i pensar en allò que s’ha fet i s'està fent malament: una cultura del “NO” no apareix "PERQUÈ SÍ" i tampoc és correcte anomenar així la preocupació social pel territori.
Aquest posicionament social en el NO ens demanarà un anàlisi i posterior treball per part de tots els agents que estem convençuts que les energies renovables encara han de jugar un paper molt important en el desenvolupament futur d’un país com el nostre tant dependent de l’energia exterior.
Un dels ens públics que haurà de jugar un paper fonamental en aquesta tasca serà l’IREC (Institut de Recerca Energètica de Catalunya). Aquest institut de nova creació i amb seus a Barcelona i Tarragona treballarà en el camp de la investigació de l’estalvi i l’eficiència energètica, àmbits com les energies renovables, les xarxes elèctriques o els materials.
(*) Miopia de marketing: “Olvidar que los productos no se venden por el bien en sí mismo sino por la función que cumplen y la necesidad que satisfacen.”
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada