RESOLUCIÓ TÈCNICA DEL CONCURS DE LA UAB

A mitjans de Maig va tenir lloc la comunicació de les puntuacions tècniques del concurs de la UAB en el que Àbac enginyers va participar amb BB arquitectes i Greenlab, a la fase final de propostes tècniques per la "redacció del projecte del nou edifici que compartiran l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals (ICTA) i l’Institut Català de Paleontologia (ICP) i situat a la Universitat Autònoma".

En aquesta fase final, vam competir amb 4 altres equips de reconeguda solvència, i tots 5 han estat triats pel seu currículum, experiència i vàlua professional d’entre més de 70 propostes inicials.

Les bases de la fase final establíen un pes del 90% a la proposta tècnica i només del 10% a la proposta econòmica. Aquest fet i el d’estar entre un grup d’equips de tant nivell van fer que la dedicació a la redacció de la proposta fos d’allò més intensa, amb un inici d’any ple d’investigació i de solucions novedoses, ateses les altes exigències del plec tècnic, que valorava no tant sols l’eficiència energètica de l’edifici sinó la cura en la tria de materials, l’equilibri de la intensitat energètica, les propostes a nivell de vegetació integrada en edificis, l’estalvi i reaprofitament d’aigües i fins i tot la proposta de certificació LEED la qual valora totes les qüestions de sostenibilitat en el seu sentit més ampli.

Passats 3 mesos des de la seva entrega el jurat finalment ha donat a conèixer les puntuacions tècniques obtingudes, que són les següents:

- H.Arquitectes + DataAE: 68 punts
- Joan Sabaté i Associats: 59 punts
- Àbac enginyers+Greenlab+BBarq: 55 punts
- Pich-Aguilera+Lluis Grau: 52 punts
- Ruiz-Larrea: 51 punts

Per tant doncs, hem assolit una puntuació que, tot i que òbviament no és suficient com per guanyar el concurs, però ens ha permés competir amb equips que tenen molt bona reputació i experiència en construcció d’edificis bioclimàtics. La posició relativa que ocupa la nostra proposta, un tercer lloc molt meritori fa que la nostra proposta hagi estat força valorada per un jurat amb profund coneixement en la matèria.

D'altra banda, només ens resta felicitar als guanyadors del concurs. Companys de viatge en altres projectes en els que hem col·laborat, desitgem a l'equip d'H arquitectes i Data AE molta sort en el desenvolupament del projecte en el que de ben segur trobaran l'oportunitat de demostrar altra vegada la seva vàlua.

.-

MANIFEST EN DEFENSA DELS PROFESSIONALS D’ARQUITECTURA, CONSULTORIA TÈCNICA I ENGINYERIA DE CATALUNYA

El passat dia 02 es va presentar el manifest que hem estat treballant des de l’ACI els passats mesos a la Seu de Foment del Treball de Barcelona amb representants de totes les entitats que s’hi han adherit:

ASSOCIACIÓ DE CONSULTORS D’INSTAL·LACIONS (ACI) – Frederic Gil

ASSOCIACIÓ CATALANA D’ENGINYERIES I CONSULTORIES MEDIAMBIENTALS (ACECMA) – Gisela Loran (Presidenta)

ASSOCIACIÓ DE CONSULTORS D’ESTRUCTURES (ACE) – David García (President)

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE DIRECCIÓN INTEGRADA DE PROYECTOS (AEDIP) – Jordi Seguró (President)

ASSOCIACIÓ CATALANA D’ENGINYERIES (ASINCA) – Josep-Narcís Arderiu (President)

CAMBRA D’EMPRESES DE SERVEIS PROFESSIONALS A LA CONSTRUCCIÓ (CESPC) – Josep Mª Valeri (President)

COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA – Mª Rosa Remolà (Presidenta)

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA (COAC) – Enric Mir (Vocal de la Junta de Govern)

COL·LEGI D’ENGINYERS DE CAMINS, CANALS I PORTS DE CATALUNYA (CECCP) – Joaquim Llagostera (Gerent i Secretari en funcions)

COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA (CETIB) – Manuel Nicolàs Barba (Vicesecretari)

COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA (COEIC) – Àlex Zaragoza (President de la Comissió d’Acció Professional)

Podeu consultar el manifest en el següent link. En ell hi trobareu totes aquelles reivindicacions que es fan des del sector per tal que l’administració pública en prengui nota dels punts a controlar i valori la creació d’un observatori per tal de vetllar pel l’evolució d’aquests i de la nostra professió.

.-

Projecte per al nou Centre Fraternal d'Òdena: certificació energètica A

Àbac Enginyers, juntament amb l’estudi d’arquitectura SUMO Arquitectes, s’ha implicat en el projecte del nou Centre Fraternal d’Òdena, l’edifici que acollirà la biblioteca, el centre de dia i el casal d’avis d’aquest municipi. El nou edifici respecta algunes estructures i elements de l’edifici ja existent, i entre d’altres manté una façana històrica.

L’equipament s’ha plantejat amb una qualificació energètica A, i aposta per la màxima eficiència energètica tant amb estratègies passives com amb una selecció acurada de les instal·lacions de clima, enllumenat i aigua calenta sanitària (ACS).

Algunes de les mesures adoptades passen per distribuir les obertures a les façanes amb orientació solar i reduir la demanda energètica amb una coberta i façanes ventilades. Per a la climatització i l’aigua calenta sanitària s’ha optat per instal·lar bombes de calor geotèrmiques, mentre que la qualitat de l’aire es garanteix amb filtres electroestàtics i l’abocament d’aigües funciona amb una xarxa separativa de les residuals i les pluvials.

.-

El Albergue de Santa Maria de la Muntanya en Via Construcción

Un ejemplo de los últimos proyectos realizados se trata del Albergue de Santa Maria de la Muntanya (2300m²),un
encargo de la Fundació Esforç con diseño del equipo de arquitectos de Reus LAD 91. Emplazado en la sierra de Llaberia (Tivissa) y se caracteriza por ser un edificio totalmente autónomo. Su particular localización ha favorecido la implantación de fuentes de energía renovables.

La simulación avanzada del edificio ha permitido optimizar energéticamente su comportamiento, desarrollando mediante el motor de cálculo Energy Plus la parametrización de soluciones pasivas y activas para determinar con exactitud su desempeño energético global.

El tipo de fachada mediante un análisis de sensibilidad de aislamiento y peso específico, la composición de aperturas y la superficie de ocupación respecto a los cerramientos opacos o el diseño de las protecciones pasivas son sólo algunas de las variables puestas en valor durante el estudio. De este modo se ha podido optimizar a su máxima expresión el binomio coste de inversión/ahorro energético hasta lograr una importante reducción del consumo del edificio, cifrado en un 73% respecto a un edificio de referencia.

El edificio dispone de una red separativa de aguas residuales y pluviales. Las aguas residuales se conducen a una depuradora para ser reutilizadas en la descarga de los inodoros y para el riego. Las aguas pluviales se reutilizan para el consumo de agua potable.

La generación eléctrica se lleva a cabo a través de una instalación de paneles solares fotovoltaicos integrados en la cubierta del edifico en conexión con unos minigeneradores eólicos. En total se producen alrededor de 79kW.

La generación de calor para calefacción y ACS se realiza mediante dos calderas de biomasa con un total 210kW térmicos. Y la instalación de calefacción se efectúa por suelo radiante.

Las zonas comunes calefactadas y con ocupación disponen de ventilación mecánica a través de recuperadores de calor, que aportan aire exterior a través de conductos.